EI hauran de potenciar la utilització del valencià a les seues aules. És clar que no tots els xiquets seran valencianoparlants i també que la llengua espontània dels xiquets ha de ser la llengua materna de cadascun. Però convé que la llengua vehicular siga el valencià que és la llengua pròpia del lloc on resideixen i de la institució que crea l'escola infantil.
L'escolarització en valencià comporta un element valencianitzador força important perquè els xiquets castellanoparlants aprenen valencià pel contacte directe amb xiquets valencianoparlants, pràcticament sense adonar-se'n. Aquest focus valencianitzador transcendeix a la família, tant a les valencianoparlants com a les castellanoparlants, ja que moltes mares i molts pares s'inscriuen en cursos de valencià alguns col×legis n'organitzen per la necessitat de posseir certs coneixements de valencià i poder d'aquesta manera ajudar els fills en els seus estudis, o el que és millor encara aprendre els uns dels altres.
També comporta la fonamentació del concepte d'identitat col·lectiva. Aquesta identitat condueix a sentir i expressar el lligams de l'individu amb la seua comunitat i serà de vital importància per a la posterior integració de l'individu a la seua societat.
Per altra banda, influeix positivament en la percepció que l'infant tindrà del seu idioma.
Per tots és coneguda la situació de desigualtat que encara hui pateix la nostra llengua respecte el castellà, tant a la Universitat, com a la societat en general. Una de les manifestacions més importants que aquesta situació té al món infantil és que els principals productes de consum dels menuts, pel que fa al món de la comunicació, com són els programes televisius i les pel·lícules infantils són en castellà. Açò crea en els xiquets la idea que el castellà és la llengua del divertiment i el gaudi, i aquesta idea té com a continuïtat en el futur quan les xiquetes i els xiquets siguen dones i homes adults la idea que el castellà és la llengua de prestigi i d'utilitat social. Que l'EI de la Universitat utilitze el valencià com a llengua vehicular pot ajudar a pal·liar aquest problema, ja que és important que els futurs adults comencen a viure en valencià amb normalitat des de la infantesa.
L'aprenentatge en valencià afavoreix també el posterior aprenentatge d'altres llengües, és a la fi una manera de millorar la formació lingüística dels nostres menuts.
Totes aquestes directrius en matèria lingüística s'adiuen a allò que marca la normativa legal universitària i escolar els Estatuts de la Universitat de València i el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària.
Hem de considerar també la possibilitat que al segon nivell es contemple la introducció d'una llengua estrangera, ja que és l'edat òptima per fer-ho, sempre amb un plantejament lúdic que en potencie l'interès.